Llei marcial

La llei marcial (del llatí martiālis, de Mart)^[1] és una situació d'excepció en l'aplicació de les normes legals ordinàries d'un estat, normalment regulat a la seva constitució, en la qual s'atorguen facultats extraordinàries a les forces armades o a la policia pel que fa a l'administració de justícia i el manteniment de l'ordre públic. Casos usuals d'aplicació de la llei marcial són un conflicte armat (en aquest cas sol anar precedida d'una declaració oficial d'estat de guerra) o per sufocar rebel·lions.

En aquest sentit, la llei marcial s'imposa quan és necessari donar suport a les activitats d'autoritats i organitzacions militars. Això es produeix quan hi ha necessitats considerades com a «urgents» pel govern de l'estat, en les quals les institucions ordinàries de justícia no funcionen o bé es consideren lentes o febles per mantenir el control de la nova situació. L'objectiu teòric de la llei marcial és preservar l'ordre durant una situació extraordinària o d'emergència.

En general, la llei marcial implica una limitació i suspensió de determinats drets que l'ordenació legal garanteix a l'individu, a més d'aplicar processos sumaris en els judicis i càstigs severs superiors als que s'imposen en situacions normals. En molts casos de llei marcial, entra en vigor la pena de mort per a determinats crims, en estats que l'han abolit en l'ordenament legal ordinari.^[2][3][4] Per aquests motius, es tracta d'un sistema de dret de caràcter arbitrari que depèn de la voluntat del comandant de l'exèrcit que controla un territori en una situació hostil o bel·ligerant.^[5]